L’interior de l’Índia

L’Índia és un d’aquells països que qui més qui menys n’ha sentit a parlar o coneix algú que hi ha anat; molts diuen que els canvia la vida quan arriben a Índia,  que quan tornen a casa ja no són els mateixos, que allà han descobert un altre món. El món místic i màgic que  impregna cada racó del país, des dels mateixos temples, els carrers, les cases i els rius; i això vulguis o no impacta d’una manera o d’un altre.

Nosaltres, des de la nostra humil visió, ens hem trobat amb un país que en pocs anys ha evolucionat força,però que segueix vivint en molts aspectes en l’època colonial i on la diferència entre les “castes” segueix sent present en les comunitats amb les que hem pogut conviure. El paper de la dona, tot i que a poc a poc s’està lluitant per canviar-ho, segueix sent secundari en la cultura índia i en alguns casos segueix tenint dificultats per accedir a l’educació, s’ha d’ocupar de les feines de casa, dels fills i moltes a la vegada treballar al camp per poder subsistir.

En el petit poble on hem pogut conviure uns dies ens ha donat l’oportunitat de conèixer un altra Índia, l’Índia des de l’interior, sense filtres com volem nosaltres mostrar.

Gengapuram és un poble al sud de l’Índia ubicat en una zona rural on la majoria del poble viu encara del camp i l’altra meitat viu dels petits negocis locals. Una comunitat força relacionada entre si, ja que molts d’ells són família com a conseqüència de la tradició que segueix existint a l’Índia dels “casaments arreglats entre els pares”.

Una comunitat que amb la nostra presència es va revolucionar una mica, però que al cap d’un parell de dies va seguir la seva vida normal, bé normal no, ja que un tifó va descarregar amb força pràcticament cada dia que vàrem ser allà. Un fet que per nosaltres va ser motiu d alarma i en canvi per ells una inclemència del temps sense massa importància.

Poder estar amb la comunitat aquests dies ens ha ensenyat a ser pacients, sobretot perquè a causa de les pluges la vida es paralitza en molts aspectes, no hi escola, no poden anar al camp, la camioneta que ven diferents productes no arriba al poble i, en general tothom es recull a casa seva o a la del veí per gaudir al costat d’un bon te amb llet,  d’una conversa entre amics i deixar passar el temps. Això sí, quan la pluja marxa i el sol torna a brillar el poble torna al carrer aprofitant la treva que els dóna el temps per poder feinejar,  fer la bugada, anar al camp a veure com estan els arrossars, treure el bestiar a pasturar, comprar allò que els fa falta al mercat ambulant, etc. Tot fins que tornin les pluges.

La vida segueix en aquest petit poble de l’Índia, una Índia que ens ha acollit amb els braços oberts i que ens està ensenyant l’autenticitat de la seva gent i la seva cultura.

1 Comment

  1. Una gran experiència Xavier i Anna!!
    Molt contenta de poder compartir.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*