Un cel immensament blau com mai l’havíem vist és el que veiem des de la finestra de l’habitació de casa d’en John.

Cada dia ens llevem i no sabem ben bé que ens oferirà el dia en aquest petit continent allunyat de la resta de continents; on no només els cangurs i els coales hi corren lliurement, on els surfistes disfruten amb les seves onades i les extensions de terreny són infinites; Austràlia és molt més que tots aquests tòpics, és un país on la comunitat aborigen reivindica els seus drets i les seves terres arrabassades fa anys; tot d’una manera pacífica i com a arma de lluita, les paraules, les cançons i les danses ancestrals.

La comunitat aborigen dels Noongar és una de les més antigues que van habitar a Austràlia i concretament a la zona oest del país. Una comunitat que a poc a poc, arran de les polítiques governamentals i de les disputes per ser reconeguts, en l’època en la que ens trobem ara, ha anat desapareixent i perdent a poc a poc la seva essència. Però des de fa uns anys una part d’aquesta comunitat està fent esforços per tornar a ser visible en aquesta societat tan materialista i poc espiritual, buscant un lloc en ella, barrejant el modern amb l’antic, mostrant que les dues èpoques poden conviure.

I de quina millor manera es pot ensenyar una cultura? a les escoles! La Josie ens va ensenyar a explicar històries, contes i, a vegades llegendes amb sorra tal i com la seva besàvia aborigen li explicava a ella. ” La terra ens dóna tot el que necessitem”,diu ella per explicar les histories; la sorra del desert, un pal de fusta com a llapis, l’aigua de la pluja i una cosa essencial, el cor i l’ànima en allò que vols fer i sentir. Sembla senzill, ho haurem de provar quan arribem a casa, potser amb la llegenda de Sant Jordi, qui sap.

Viure sense pensar en el temps és el que ens han ensenyat aquí a Austràlia en John i les diferents persones que sense previ avís ens hem anat trobant a Perth. Mai hauríem pensat que finalment arribaríem a Austràlia i encara menys que podríem viure, compartir i aprendre amb una comunitat aborigen el seu dia a dia. Amb ells hem après que cada dia és una sorpresa, que pensar en el que farem demà és no gaudir del que estem fent ara, que les hores només són les manetes d’un rellotge que es mouen i que amb el seu moviment constant ens impedeixen gaudir-les preocupant-nos només de quina hora és.