A l’escola caminant

Avui anem a l’escola amb la Jimena i en Daniel. A les 6 del matí, ja sentim al Daniel que ens diu “Buenos días, ¿ya están  listos? hoy toca caminar harto”, i en pocs instants ens adonem que té molta raó. Ens trobem a Alto Sant Pedro,  un poblet o “vereda” com en diuen aquí, situat en el departament del Huila, a la serralada central del país. Una zona on la població viu en finques allunyades l’una de l’altre i rodejades de plantacions de cafè, que és la principal font d’ingressos de la zona. Una zona humil,  però amb una riquesa peculiar, la seva gent i els seus nens. El camí comença amb una forta pujada que, entre rialles, corredisses i per part meva algun bufec, finalment acaba i  ens reunim amb la resta de nens de l’escola. Avui és un dia especial, gràcies a la nostra visita, els professors de les tres escoles de la zona han decidit ajuntar-se en una única escola i allà compartir el matí tots plegats.

7 km ens separen fins al “Vergel” ,  l’escola que queda  al mig de les tres  escoles  esmentades i pel camí ens comencem a fer una idea que avui serà un dia que no oblidarem fàcilment.

Caminem a un bon ritme, uns més endavant corrent i saltant amb en Xevi, d’altres al meu costat encuriosits amb què farem avui. Tots ens volen explicar la seva terra, allà on ells han nascut; ens ensenyen les plantes que trobem pel camí i perquè serveixen, els animals que habiten en aquesta zona, els “cafetals”, quan el gra està madur i quan no,i els rius que anem creuant ;de cop apareix la “guama”, el fruit d’un arbre i tota la colla entusiasmada es dedica a pujar als arbres a agafar-ne i a repartir-ne a  tots. Nosaltres ens ho mirem encuriosits i divertits, ja que l’aparent calma i timidesa del principi ha deixat pas a l’espontaneïtat dels infants i les ganes de compartir amb nosaltres aquell “menjar”

Finalment arribem al “Vergel”, tips de “guama”. Allà ja ens trobem amb els nens i nenes d’aquesta escola i els de la “Versalles”. L’alegria és generalitzada, primer per la nostra presencia, però també per veure els seus companys de les altres escoles que no es veuen massa durant l’any degut a la distancia entre aquestes.

Comencem a explicar-los sobre els països que hem visitat, els seus costums, la seva llengua, les seves escoles.  Tots estan atents al que diem, però amb ganes de xerrar ells. Després de les nostres explicacions comença el que en podríem dir un intercanvi cultural  de jocs. A la pregunta ¿ A qué juegan acá en Colombia? una infinitat de mans alçades i de “profe, yo, yo, yo!” es dibuixen i s’escolten a l’aula; “de acuerdo vamos al recreo y nos lo muestran”. Juguem  i juguem sense parar, al “jeimi”, al “pico hoyo”, a les “canicas”, a la “lleva”; tots junts sense diferenciar si són d’una escola o d’un altre compartint aquests moments i mostrant-nos que en qualsevol lloc del món els nens són nens i que la seva manera d’expressar la seva alegria, energia i vitalitat és jugant.

A part dels jocs compartim amb ells el seu ball típic “el San Juanero”, dinem tots junts un bon plat d’arròs, “patacon” i espaguetis; a la tarda una bona caminada fins a la mina, un altre de les fonts d’ingrés d’aquesta zona, on admirem el paisatge que tenim al davant, la verdor de la vegetació, els animals en estat pur sobrevolant o corrent pel prat, els colors de les flors que ens trobem pel camí i la gent que treballa al camp que ens saluden amb un “¿como les va?”. El dia arriba a la seva fi, i cadascú comença el camí de tornada cap a la seva “vereda”, un moment d’abraçades, d’encaixada de mans, i de fotos de record d’un dia que tots recordarem de ben segur.

Mentre tornem cap a la  “vereda” amb els nens d’Alto Sant Pedro ens adonem de la força que tenen aquests, de la seva innocència de nens, la seva senzillesa i bon cor. Nens que amb només dos dies amb ells ens han fet sentir part de la seva vida i en molts casos de la seva família.

2 Comments

  1. Que bonic!!! M ha encantat. Moltes gracies per compartir ho. Com m agradaria estar amb vosaltres per poder compartir aquests jocs amb els nens. Un peto.

    • Anna Bertran

      30 abril, 2016 at 4:19 pm

      Moltes gràcies Montse, ens encanta poder compartir amb tothom aquesta experiència que ja és de tots.Una abraçada

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*