Tot comença i tot acaba, i la nostra estada a Moçambic arriba a la seva fi.

Enrere deixem el primer país d’Àfrica que hem conegut des de l’interior. Un país que ens ha aportat moltes experiències i vivències, que ens ha començat a ensenyar el continent Africà i la seva manera de viure, molt diferent del nostre en molts aspectes.

De Moçambic ens emportem moltes coses positives tant a escala de país com de societat en general. On hem après que el dia a dia és el més important i formar part d’una comunitat un dels valors essencials en la seva cultura.

Potser hem après que a falta de recursos el que compta és l’enginy i la capacitat d’adaptar-se a les condicions de vida que en aquell moment toquen; potser el conformisme és una manera de viure que tenen, que nosaltres amb la nostra ment occidental no ens és familiar. A vegades volem implantar en aquests països conceptes occidentals perquè creiem que són els correctes o els millors per a  què aquests països es desenvolupin, però potser no és així i simplement hem d’intentar adaptar-nos al ritme africà i entendre’l.

Els nens ens han ensenyat les seves escoles, els seus jocs, les seves cançons, el seu entorn quotidià amb una gran naturalitat com si fóssim els “tiets” que vénen de fora a visitar-los; ens han deixat formar part, per un instant, de la seva família.
També els nens de l’escola GEM ens han sorprès amb les seves preguntes i les seves inquietuds referents a Moçambic; han pogut conèixer un país llunyà i completament diferent del seu, creiem que d’una manera molt vivencial i a la vegada educativa.

Marxem cap a un altre país on no sabem massa bé el que hi trobarem, però marxem contents de l’experiència viscuda en aquesta primera etapa del nostre llarg viatge pel món.

Com diuen aquí YITAVONANA, adéu en shangana i KANIMAMBO gràcies.