De pas per l’Orient Mitjà

Jordània és un d’aquells països que sempre ens havia cridat l’atenció visitar i conèixer més  a fons. Així, el pas entremig, entre Àfrica i Àsia era fer una parada al camí i visitar aquest país ple de riquesa en molts aspectes, gastronòmica, cultural, arquitectònica i mística.

Arribem a Amman, la capital de Jordània, després d’un mes en el continent africà i només aterrar ja ens adonem  que tornem a ser “a la civilització pura i dura“, un país desenvolupat amb una xarxa de comunicacions terrestre ben construïda, una moneda forta i, on el turisme és base important de l’economia del país. Un país amb aire occidental però sense oblidar en cap moment el fort component religiós d’aquest país islàmic.

La capital és geogràficament un “sinfin” de petits turons que fan que la fesomia de la ciutat siguin carrers que primer pugen i després baixen. Als afores grans gratacels on s’hi allotgen  hotels de luxe, bancs i centres de convencions; la resta de la ciutat blocs d’edificis més aviat antics i una mica atrotinats. També es pot veure a la llunyania, però visible a totes les parts de la ciutat, una immensa bandera del país onejant en un gegantí pal que simbolitza l’orgull que tenen els jordans per la seva terra.

Durant els dies que hem estat a la capital hem pogut visitar els seus principals atractius turístics i tastar la gastronomia local com dos turistes més. La ciutadella, que amb una ubicació privilegiada, et dóna l’oportunitat de veure tota la ciutat des d’una perspectiva més aèria, el teatre romà en un gran estat de conservació i les diferents mesquites que poblen tota la ciutat, totes elles amb els seus altaveus que a l’hora de l’oració fan que la ciutat es paralitzi i a la vegada es converteixi en un lloc místic i de peregrinació per fidels.

Endinsant-nos en els carrerons del centre d’Amman trobem una gran quantitat de comerços locals tant de queviures com d’artesania local, com de joieria, però l’olor de menjar ens absorbeix i ens endinsem encara més en un carreró estret atapeït de comerços i de taules a fora. Trobem un petit restaurant ple de gent local dinant, seiem i amb dificultats alhora d’entendre’ns amb l’amo del local acabem dient-li que ens porti allò que ell cregui que ens agradarà més i l’encerta de totes, totes! Un plat de carn de xai amb una salsa deliciosa de iogurt ( mansaf), que ja en tenim ganes de tastar.

Un cop amb la panxa plena ens disposem a tornar al nostre hotel. Demà serà un altre dia per seguir endinsant-nos en aquest nou país tant diferent als que fins ara havíem estat. Ara  Petra ens espera!

2 Comments

  1. Jajajaja. Amb vosaltres, en temes de dinar, és fàcil encertar.

    • Anna Bertran

      6 novembre, 2015 at 6:01 pm

      La gastronomia de Jordania és molt rica i la veritat és que és un país perfecte per disfrutar del menjar. Gràcies per seguir-nos Raul.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*