El gegant d’Àsia

Miro per la finestra del tren que ens porta a Nannig; arrossars inundats d’aigua i d’un color verdós intens, cases mig construïdes, pagesos feinejant, roba estesa, ja que avui brilla el sol, i enmig de tota aquesta tranquil·litat que es percep des de la finestra del vagó en Xevi, jo i la resta del tren escoltem com una treballadora del tren explica amb entusiasme les propietats del bambú!! Així és la Xina! Un país ple de coses sorprenents i de costums completament diferents de les que ens podem trobar al món occidental.

El primer país del món més poblat i el quart més extens del món era parada obligada en la nostra travessa pels 5 continents, per tal de conèixer de primera mà aquest desconegut i a la vegada intrigant indret del continent asiàtic. Un país mil·lenari, amb costums encara de l’època de les dinasties antigues dels emperadors xinesos, amb un govern comunista que tot i les restriccions que imposa al seu poble s’està convertint en una potència mundial del capitalisme i el consumisme pur, on competeixen els monuments més antics i que recorden a l’època d’expansió de l’imperi xinès amb els immensos gratacels que dibuixen el paisatge de les ciutats més important d’aquest país. És voler occidentalitzar-se en les grans ciutats enfront de la paralització del temps en èpoques passades en les zones més rurals.

Aquests dies a Xina hem pogut endinsar-nos una mica en la seva manera de viure i de veure el món. Una societat tancada en si mateixa i molt tímida amb l’estranger simplement per la barrera idiomàtica. Recelosos de la seva intimitat i curiosos amb la nostra presència en segons quines àrees, sobretot en les menys turístiques. Gent que viu per treballar sense massa dies de descans a l’any, bons negociants que mai volen propina, a cadascú el que li toca, una mica individualistes, grans viatgers pel seu propi país (els trens sempre estan plens de xinesos movent-se pel seu país el dia que sigui a l’hora que sigui), amants de la seva gastronomia (els fideus es mengen a totes hores a la Xina) i d’il·luminar- ho tot amb grans cartells de colors.

Una societat i un país que ens ha sorprès gratament, tot i no ser un lloc fàcil per viatjar i integrar-nos, sobretot per l’idioma, però també és veritat que de vegades els gestos i les expressions són un llenguatge universal aquí i a la Xina!!!

Ara per la finestra del vagó el paisatge ha canviat radicalment, una visió més urbana apareix de sobte després d’un túnel i, tot i que al tren ens segueixen venent coses de bambú i els nens i no tant nens van amunt i avall pel vagó, una forta olor a espècies fa que desviem la mirada de la finestra; és hora dinar i els fideus i els termos d’aigua calenta agafen  el protagonisme al vagó, així que caldrà fer el mateix…. bon profit des d’un racó del gran gegant asiàtic, la Xina.

 

 

 

2 Comments

  1. Aprofiteu molt dels bons menjars que hi ha arreu del món.

    • Anna Bertran

      21 desembre, 2015 at 11:32 am

      Estem fent també una volta al món de gastronomia i maneres de menjar. Gràcies pel comentari i per seguir-nos.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*