De vegades aquells llocs que no estan en els teus plans són aquells dels quals te’n acabes enamorant i trobant-te com a casa; això és el que ens ha passat amb aquesta illa envoltada de milers de petites illes enmig de l’oceà Pacífic, Filipines.

Quan arribàvem a Manila, ens envaïa una sensació de certa desconfiança per tot el que havíem llegit sobre aquest país i en concret sobre la seva capital, però a la vegada estàvem emocionats pel fet de deixar enrere el sud-est asiàtic i endinsar-nos en un país molt nou per nosaltres i del que poc en sabíem.

Però aquesta sensació es va convertir en tranquil·litat quan vam conèixer la Lady Ann, l’Alfie i la seva família, qui ens allotjarien durant tota la nostra estada en aquest país. Una família modesta que sense conèixer-nos prèviament i sense esperar res a canvi, ens van obrir les portes no només de casa seva sinó de la seva vida i de com viuen els filipins.

Amb ells, i amb la Pastora, la Marie Christie, la gent del barri de Sant Nicolas, els habitants de Santa Lucía, hem conegut un país molt allunyat de tots els tòpics que el podrien definir prèviament. Una societat que anteposa la comunitat a l’individu, on compartir amb el veí és quelcom completament innat en ells, on la vida es viu al carrer, on les celebracions són instants per compartir amb tota la gent del barri, on les cases estan obertes a tothom qui ho vulgui, on es menja al carrer com ho faries a casa en les “carrenderias”( parades de menjar al carrer), on el respecte a la gent gran s’aprèn des de ben petit i on els forasters que comparteixin tots aquests valors són benvinguts.

Un país que ens ha ensenyat que confiar amb la gent no és tan difícil,  que simplement has d’estar disposat a fer-ho i a tancar els ulls i “tirar-te a la piscina”, segur que algú t’agafarà la mà al fons.

Filipines i totes les persones que ens han donat l’oportunitat d’endinsar-nos en el seu món es podrien definir en una sola i simple paraula que a la vegada diu molt en tan sols 5 síl·labes HOSPITALITAT