Intensament, Colòmbia

Ja fa sis mesos que vàrem començar el projecte, un projecte que ens ha portat a conèixer diferents països del món, alguns molt diferents del nostre i d’altres més semblants o si mes no així és com ho percebem nosaltres. I sempre que arribem a un país nou ens fem les mateixes preguntes: què empeny a una persona que no et coneix de res, que ni tan sols parla la teva mateixa llengua o té les teves mateixes costums, a obrir-te les portes de casa seva? Potser en acabar el viatge ho sabrem contestar.

En el fons,  el que creiem cegament és que les persones són bones per naturalesa, que tot i la situació mundial que estem vivint actualment de desavinences entre països, de pensaments contraris de religions, de desplaçaments a terres llunyanes, etc.; la gent que hem anat trobant pel món ens ha demostrat que l’hospitalitat i la generositat segueix ben present en aquest segle XXI.

Colòmbia no seria una excepció. I,Tot i que la història ens recorda que és un país en constant lluita pels seus drets i per aconseguir una certa pau, Colòmbia ens ha mostrat la seva cara més autèntica, la que poques persones veuen quan arriben al país, la que enamora només en un sol dia i que et deixa petjada per tota la vida. Aquests dies hem pogut compartir el nostre dia a dia amb colombians que ens ha volgut mostrar la seva terra, les seves passions, les seves pors i alegries, i a la vegada han volgut conèixer com és el món des dels nostres ulls de viatgers.

Passar una tarda jugant al “tejo” (joc típic de la zona del Huila on hem estat), banyar-se al riu, tastar infinitat de plats com el “tamal”, el “sancocho”, “la lechona”, degustar els millors “jugos” de fruites que fins ara havíem provat, impregnar-te de l’alegria dels colombians quan juga la seva selecció, participar dels “festejos” de setmana santa, tot això, sempre sense perdre mai el somriure ni les ganes d’explicar-te coses sobre la seva terra, amb un accent que a vegades sembla una cantarella, però que en pocs dies la teva oïda si acostuma i acabes parlant com ells. És molt difícil expressar-ho amb paraules, són moments màgics que fan que el viatge agafi un rumb diferent del que  havíem traçat, que ens endinsa a una cultura que des de fora es veu llunyana i a vegades perillosa, però quan hi estàs immers veus que, tot i les dificultats, la gent local simplement vol viure en pau i poder treballa per tenir “platica” perquè els seus fills vagin a l’escola, o per comprar-se un televisor o simplement per poder celebrar els 15 anys de la seva filla gran com a ella li agradaria.

Tres setmanes no donen per a massa en un país i cada cop que ens acomiadem d’un ens costa més; ens envaeix una sensació de tristesa i a la vegada de felicitat perquè saps que aquestes persones que has conegut aquests dies, com els nostres amfitrions l’Andrea i el “professor”, la seva família, la gent de les veredes i ciutats on hem conegut els seus infants, sempre estaran en el nostre record i, com l’aroma del cafè de Colòmbia,  intens, podrem explicar al món com és realment aquest país.

Colòmbia l’hem viscut intensament cada dia, i això no té preu tan sols paraules d’agraïment i fortes abraçades que sense paraules ho diuen tot!

2 Comments

  1. Genial!
    M’heu transportat a la “tierrita”… Felicitats per aquest projecte tan maco que estu portant a terme i obrir-nos una finestreta al món.

    • Anna Bertran

      8 abril, 2016 at 2:22 pm

      Hola Eva moltíssimes gràcies pel suport, d’això es tracta de mostrar el món sense filtres i acostar a tothom una mica les nostres sensacions a cada país! una abraçada!

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*