Nadals i Cap d’Any en terres llunyanes

Tres mesos i mig donant voltes pel món, des d’ Àfrica fins a Àsia.

Hem passat per vuit països diferents, hem recorregut milers de km en avió, tren, bicicleta, camioneta, tractor, autocar, vaixell, a peu amb els nostres “cargols” ( les nostres motxiles com les anomenem nosaltres) a sobre sempre. Hem gaudit de la companyia dels amics que es van aventurar a seguir-nos en aquesta experiència i hem pogut acostar a les noves generacions com viuen, senten i aprenen els nens en aquests vuit països, o si més no ho hem intentat, mostrar un món sense filtres, mostrar allò que l’ull humà veu.

I hem arribat al sud-est asiàtic on hem passat el Nadal i l’entrada d’aquest nou any.

Unes festes diferents per nosaltres, lluny de les nostres famílies i amics que en aquestes dates (potser perquè és Nadal) es troben més a faltar. Un Nadal on des de la distància hem intentat mantenir vives tradicions nostres com “el sopar o el dinar de Nadal”, on hem substituït el caldo , la carn d’olla i els canalons per un truita de patata i una mica de pernil que ens havia portat un bon amic. Hi ha coses que encara que estiguis a l’altre punta del món creiem que es poden fer com a casa, com dèiem amb la família de Vietnam amb la que vam passar el Nadal , a casa nostre avui es un dia per celebrar i ho intentarem fer una mica “nostrat”. Tot i que a ells el pernil i la truita no els va agradar massa i que vam riure una bona estona amb les cares que feien quan el provaven, també vam poder compartir amb ells , com ho haguéssim fet amb les nostres famílies, la preparació d’aquests àpats i això ens va fer sentir una mica com a casa i a la vegada poder mostrar en altres terres les nostres costums.

I un cop passat el Nadal, ens esperava un cap d’any que quasi el passem en un autocar creuant la frontera entre Vietnam i Laos, amb l’Agnés, que ens acompanyaria uns dies en aquest camí creuant el sud-est asiàtic. Quan per fi havíem trobat hostal i un lloc per sopar eren les 23:30 de la nit i ens n’adonàvem que en menys de mitja hora ens trobaríem al 2016 i no teníem raïm ; poca cosa hi vàrem poder fer a aquelles hores i amb uns pinxos de carn i unes cerveses fèiem el compte enrere deixant el 2015 que ens havia portat l’inici d’aquesta aventura i ens desitjàvem feliç 2016 amb l’esperança de si més no, poder seguir fent camí i mostrant el món als infants.

El 2016 ens ha portat a seguir viatjant pel sud-est asiàtic fins a la frontera entre Laos i Cambotja, i els reis ens han portat energies renovades per afrontar els següents mesos i saltar cap a Filipines amb ganes de seguir coneixent el món sense filtres……. ens vols seguir acompanyat en aquesta segona etapa?

 

2 Comments

  1. Molta força per el resta que falta

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*