Nova etapa

Etiòpia, sempre que he sentit anomenar aquest país em venen el cap sobretot crisis humanitàries com les guerres amb els seus països veïns o les sequeres importants que han produït greus crisis alimentàries.

Però un cop arribes a la capital, els conceptes es barregen i les idees anteriors es difonen.

Aterrem al centre del país, Addis Adeba, que en amhàric vol dir “nova flor”, on la població està estimada en uns 3.500.000 habitants i de seguida ens n’adonem que, a diferència de Moçambic, tot aquí està més evolucionat; veiem molts trets occidentals en la seva gent i en les estructures dels edificis. Addis està en ple creixement vertical, tant la construcció de grans centres comercials i nous mitjans de comunicacions com l’acabat d’inaugurar “metro” de la capital estan poc a poc donant un aire més modern a una ciutat i un país orgullós de ser l’únic del continent africà que no ha estat colonitzat.

Però com a tota gran capital, la pobresa també hi és present i Addis no és una excepció. Caminem pel carrer Zàmbia, sense passar desapercebuts i ja podem veure que a diferents cantonades i hi ha persones sense sostre vivint en condicions precàries al costat d’un dels hotels luxosos de la capital. Aquests contrastos a vegades en les grans ciutats és on es veuen més, però tot i que podríem pensar que això passa per què és Àfrica, estem equivocats, ens hem parat a mirar mai una gran capital com Madrid o Barcelona i com està la gent que demana al carrer? Potser les diferències no són tan grans tot i que aquí, el que et crida més l’atenció són que les persones que estan al carrer són nens, i nens petits.

Les primeres impressions del país són una mica contradictòries, passa als extrems, des d’aquells que et donen un cop de mà sense esperar res a canvi a aquells que són espavilats i volen treure alguna cosa de la teva vista, això és el que té ser un “farenyi” un foraster com ens diuen aquí.

Ens envolten noves olors que abans no havíem pogut sentir; l’olor de cafè envolta tota la ciutat i es barreja amb olors més fortes i no tan agradables però així és Addis. El menjar típic d’aquí la injera; una espècie de pa com el nostre fet del cereal teff, principal element en l’alimentació etíop, i ens introdueix en una gastronomia completament nova per nosaltres, en el fet d’haver d’utilitzar les mans i no els coberts per menjar.

Etiòpia, una nova etapa a descobrir.

2 Comments

  1. Hola os seguimos
    Cómo estáis y ya vemos que coméis como el pan y el olor del café en parte tiene que ser maravilloso estáis haciendo una gran faena

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*