Petra és una de les 7 meravelles del món i aprofitant la petita parada que fèiem a terres jordanes no podíem deixar passar l’oportunitat de visitar-la.

Després de 4 hores d’autocar, a les alçades del viatge que estem 4 hores de trajecte ens semblen un sospir, entràvem a la ciutat de Wadi Musa on es troba la ciutat de Petra.

L’autocar et deixa al costat mateix de l’entrada de Petra, però nosaltres havíem llegit que a part de Petra hi havia la “petita Petra” menys coneguda que la seva germana gran i  també menys visitada. Començàvem la nostra petita aventura d’Indiana Jones per arribar allà; uns quants km ens separaven del nostre destí final, però el millor, el trajecte fins a arribar-hi.

Després de caminar una bona estona per la carretera entràvem a un petit poblet que més tard vam saber que era dels habitants que antigament havien viscut a les coves de Petra, i que després que aquesta es descobrís i comencés a poblar-se de turistes per fer la millor foto, els van “convidar” a canviar de casa construint aquest poble pràcticament dins del mateix parc que forma el complex de Petra.

Aquest poblet, de gent amable i senzilla, ens mirava encuriosits, què feien dos turistes caminant pel poble i preguntant per on anar a “la petita Petra”? i és que de seguida van veure el nostre esperit aventurer i van desistir de seguir oferint-nos mitjans per anar-hi i es van limitar a indicar el camí i dir-nos que encara ens quedava un bon camí per recórrer. Sense defallir seguíem la carretera que serpentejava entre muntanyes seques i un sol de justícia i, en algun moment ens endinsàvem per camins fressats pels mateixos habitants d’allà.

En un dels revolts, al costat d’una ombra, una veu ens va cridar l’atenció. Uns nois que passaven el diumenge tranquil·lament ens van convidar a prendre te amb ells, i la veritat és que el fet de poder compartir amb ells aquella estona va fer que el llarg camí encara valgués més la pena. Vam poder xerrar una bona estona amb ells sobre els seus costums, el seu país i la seva gent i ens van ensenyar que el fet de compartir un bon te i una agradable conversa és segur la vuitena meravella de món!!!

Després de deixar els amfitrions amb el seu te, ja arribàvem a “la petita Petra” i gaudíem d’unes vistes espectaculars amb la posta de sol com a teló de fons. Però la tarda no acabava aquí i el millor ens esperava a la tornada on vam poder comprovar que tot i sent una ciutat turística per naturalesa on sempre en tenen una pensada per vendre, hi ha persones, com aquells nois del te  i, en el cas de la tornada amb una família que sense esperar res a canvi ens va portar amb la seva camioneta una mica més a prop del punt final de la nostra petita excursió. Una família que amb el somriure dels nens en veure’ns ens van captivar i sense pràcticament dir res per la barrera idiomàtica vam connectar ràpidament i vam poder comprovar l’hospitalitat d’aquella gent que fa uns anys els van treure de casa seva.

Contents arribàvem de nou al punt de partida pensant que si avui havia estat un gran dia, l’endemà a Petra encara ho seria més. I bé, Petra és un lloc espectacular, amb imatges impactants i molts llocs per descobrir i fer fotos fantàstiques, però potser per la nostra visió massa explotat turísticament i amb un gust agredolç en algun moment. Tot i això Petra és un destí a visitar i perdre’s per cada racó i aventurar-se a trobar nous tresors amagats entre les seves runes però el contacte amb els seus habitants és el que li dóna un sentit més màgic i diferent.

Com ja he dit abans aquest contacte humà és sense dubte la vuitena meravella del món, no us la podeu perdre!