Un dia a la metròpolis de Moçambic

Una capital de país sempre té moltes connotacions i avui volíem conèixer com era la capital de Moçambic des de l’interior.

Anàvem una mica amb un preavís; ahir al vespre prenent alguna cosa amb un professor de Moçambic, amb el qual hem pogut establir una bona relació aquests dies que estem per aquí, ens deia que Maputo o Baixa com en diuen ells, era una ciutat perillosa, que anéssim amb compte, que allà qualsevol en vol treure alguna cosa de tu i més si ets un turista. Que millor preguntar a una dona que segur ens voldria enganyar menys, que sobretot les motxilles sempre les portéssim davant, evitéssim algunes zones concretes de la ciutat i que amb la mateixa policia també estiguéssim alerta. Amb aquesta informació anàvem a dormir amb una certa inquietud però sense canviar la nostra opinió d’endinsar-nos a conèixer la capital d’aquest país de contrastos.

A les 8 h agafàvem la “shapa” per anar cap a Maputo i després de gairebé una hora de camí arribàvem al centre de la capital; enrere deixàvem Boane per unes hores, més rural, més familiar, més tranquil per entrar a una metròpolis de 5 milions d’habitants, un canvi brutal.

I només amb l’entrada ja ens n’adonem que avui el dia serà diferent; baixem de la “shapa” i ens trobem al vell mig d’un dels carrers principals ple de comerços petits de tot tipus roba, electrodomèstics, ferreteries, petits supermercats i a la vegada una infinitat de petits “puestos” improvisats al carrer d’exactament el mateix que venen als comerços.

Es barregen olors avui; del menjar acabat de fer del carrer, dels perfums d’algun comerç, de la fruita que hi podem trobar, de la gasolina de la gran quantitat de vehicles que hi ha. I com no, el soroll del carrer ens envaeix tot el dia; dels comerciants elogiant els seus productes com els millors, de la música que surt d’uns altaveus d’una tenda de música, dels revisors de les “shapes” cridant el nom de les parades i la botzina dels cotxes avisant que passen.

Comencem a camina,r no sense dificultat, ja que les voreres estan envaïdes dels petits “puestos” improvisats, dels cotxes que a falta d’espai per aparcar ho fan a sobre la vorera i de la munió de gent que circula amunt i avall amb un constant va i ve. En percebem que som els únics turistes en aquell moment que transiten per aquells carrers i pràcticament serà així durant tota la jornada que passem a la capital.

Anem caminant sense un rumb concret al principi, coneixent cada racó, cada carreró, seguint l’olor del menjar que ens desperta la gana, seguint el corrent de la gent.

Maputo és una ciutat en creixement i les noves construccions així ens ho fan saber, al costat d’antigues o inclús clàssiques on si alberguen diferents departaments del govern actual. Tot es barreja, el que és nou amb l’antic, els ciutadans més urbans amb els més rurals, el menjar típic amb la cuina occidental, l’olor de mar i el d’asfalt.

De tornada a Boane, cansats i en un autobús en el que ja no hi cap més gent, ens n’adonem dels veritables contrastos d’aquest país i de l’oportunitat que ens està brindant la seva gent, de poder conèixer i mostrar a les noves generacions les diferents riqueses culturals del món, on la solidaritat i la tolerància entre pobles és possible, tot i els contrastos!

2 Comments

  1. Estic encantat d’anar aprenent de os vostres experiències. Es com si jo també fos allà amb vosaltres.

    • Gràcies Raúl per seguir-nos, i que puguis anar aprenent dia a dia amb nosaltres ! Àfrica es un país ple d’experiències per viure!

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*