Un país, diferents escoles

Després d’uns dies a Argentina amb la família, havia arribat el moment de començar a treballar a les escoles i com sempre l’emoció és màxima. Com seran els nens? Els agradarà el projecte? Què ens preguntaran? Tot de preguntes que ens venen al cap mentre anem de camí a l’escola, però en arribar i entrar a una classe tot flueix, s’estableix una espècie de relació i una química que vagis a l’escola que vagis, sigui del tipus que sigui, sempre és igual; la connexió és immediata.

A Argentina hem tingut una gran varietat d’escoles, molt diferents entre elles, que ens han fet adonar de la realitat educativa, i a la vegada social, d’un país que està en ple canvi polític.

A l’escola pública de Villa Martelli on la Mara dóna classes, ens esperava un grup de nens que viuen en un barri amb certes dificultats econòmiques i socials , on la vida no és fàcil, i on l’escola els dóna l’oportunitat, molts cops,de poder tenir un futur lluny del barri. Els professors aquí són una figura essencial,fan de mares, de pares, d’infermeres, de monitors de menjadors, de psicòlogs i finalment de docents, com diuen ” no es tarea fácil, pero nos gusta nuestro trabajo y poder dar una oportunidad a estos chicos de salir de las villas hace que cada día vengamos con fuerzas a trabajar”. Els alumnes es mostren oberts a escoltar-nos i a conèixer com viuen els nens dels altres països del món,però també volen que els altres nens vegin com viuen ells; que a l’escola porten el anomenat “guardapolvo”, la bata per a nosaltres, senyal d’igualtat per a tots sense important la classe social a la que un pertanyi.Una bona manera de començar a obrir-se al món des d’una “villa” de Buenos Aires.

A tan sols dues hores en “colectivo” de l’escola de Villa Martelli, ens trobem amb la Gabriela, qui amb el seu interès i contactes ens ha presentat a la Cecília,la directora d’una escola privada que visitarem en una altra zona de Buenos Aires. Una directora que ens sorprèn gratament amb la gran informació prèvia que té de la nostra organització i de l’interès tant educatiu com personal per conèixer el nostre treballa pel món. A l’aula ja ens esperen els nens, que també ens coneixen una mica. La nostra presència ja no els sobta sinó que els omple de curiositat quan comencem a mostrar els vídeos dels països del món que hem visitat. Són tantes les preguntes, les qüestions que ens fan i les ganes de saber més coses de cada lloc, que a la tarda decidim tornar-hi i seguir mostrant com viuen, senten i aprenen els nens i nenes, en aquest cas, de l’Índia. Una jornada esgotadora però rica en intercanvi d’experiències.

L’endemà fèiem camí en tren cap als afores de Buenos Aires, allà ens esperaven la Dolo i la Malala, les dues fundadores de Tierra Fértil Educación, un espai d’aprenentatge i jocs lliures per a nens i adults; una escola lliure que en diem a Catalunya. Un espai desconegut per a nosaltres que estem acostumats a una escola tradicional; un espai on els nens i nenes no són guiats per un mestre sinó que tenen a la seva disposició diferents materials didàctics pera poder aprendre d’una forma no reglada sinó i al ritme del nen. Un espai on la música, les noves tecnologies, la construcció, el medi ambient, comparteixen espai amb llibres i joguines dins d’una mateixa casa habilitada i no pas una escola com a tal. Allà vam poder explicar amb una bola del món els diferents països que havíem visitat i els vam deixar que seguissin construint catapultes amb palets de gelats.

Escoles o espais d’educació que tots tenen el mateix objectiu, que les noves generacions creixin, aprenguin i juguin de forma que el dia de demà pugui escollir el seu camí.

 

2 Comments

  1. Nois sou fabulosos, seguiu així sempre, perque feu una treball magnific. Molts petons per als dos.

    • Anna Bertran

      7 abril, 2016 at 9:24 pm

      Moltes gràcies Lidia pel teu suport durant tot el projecte, una abraçada des de República Dominicana.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*