Un safari comunitari

Avui com cada diumenge un grup de la comunitat de Boane han quedat davant l’església per anar als diferents barris que formen la ciutat de Boane i poder estar amb les comunitats que es troben més allunyades.

Tots pugem en el vehicle que ens portarà a recórrer durant pràcticament 1,30 h els 60 km que disten cada barri que visitarem. Un recorregut que per qualsevol agència de viatges seria un safari però que en el nostre cas es converteix en un aprofundir més en la comunitat rural i conèixer com viuen, senten i es relacionen les persones que la formen.

Ens desviem de la carretera principal i com ve diu la Elisabeth, una de les dones de la comunitat, que cada diumenge fa aquest recorregut, “ara comença la vida real de Moçambic”. I després de tres sots, un parell de bots i esquivar amb el cap dos arbres ens adonem que aquest viatge d’avui serà dur i incòmode però que ens enriquirà per dins.

El camí segueix irregular, però gràcies als nostres companys de trajecte i a les seves explicacions se’ns fa més amè. Davant nostre ens trobem amb un paisatge típic africà, la seva sabana; a banda i banda del camí trobem arbustos amb punxes i plantes de talla baixa, algun que altre arbre que dóna ombra a aquells que al seu pas si aturen una estona i una gran immensitat de terra seca que ens fa desitjar que aviat plogui.

Ens anem aturant a cada barri per deixar-hi algú de la comunitat; la gent ja els espera i quan els veu arribar un somriure es dibuixa a les seves cares. Els diem adéu i continuem amb el nostre camí, encara som lluny del últim barri.

Pel camí també anem trobant diferents animals que fins ara no havíem vist, com ramats de vaques que pasturen buscant un tros d’herba on poder alimentar-se (cosa difícil en aquests últims temps aquí). Molts d’aquests ramats estan guardats per infants dels barris que sota una ombra vigilen amb atenció, tot i que la nostra momentània presència els ha fet distreure un instant que han aprofitat per saludar-nos.

Finalment arribem a l’última comunitat on baixem del cotxe i podem veure com la gent vestida de diumenge espera a la porta de l’església; després de saludar un per un a tots els que allà es troben ens regalen l’oportunitat de poder passar amb ells el seu diumenge al matí, entre càntics i balls típics del país. Una estona que ens fa adonar del privilegi que tenim de poder trobar-nos allà en aquest moment i compartir amb ells aquesta celebració.

Ens acomiadem de tots, potser no els veurem mai més, i refem el camí de tornada amb un sol de justícia i anem recollint els companys. El cansament ens envaeix a tots, ja que la tornada es fa amb més silenci però en els rostres de tots es dibuixa un somriure, dels companys per la feina ben feta i dels nostres per haver pogut compartir un nou moment de les seves vides.

 

5 Comments

  1. Molt interessant! Els hi explicarem als nens i nenes.

  2. Mª Isabel Sanabria

    5 octubre, 2015 at 6:48 am

    Una experiencia molt enrriquidora.

  3. Esperamos que os cuides y nos traigais mucha información
    ADELANTE QUE VOSOTROS SI QUE VALEIS

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*